És divendres 15 de març i són les 12:00 del
matí. Tots els infants de P3 de l’aula “les pedretes” estan al pati
arrossegant-se pel tobogan, balancejant-se en els gronxadors i jugant amb
les pilotes. Mentrestant, jo em trop observant a tots a la vegada que vaig
prenent anotacions i atenent als infants que s’apropen a mi. Aleshores, va
ser el moment en què veig uns infants plorant al terra i decideixo apropar-me
per veure que ha passat. Parlo amb ells
per conèixer el succeït doncs resulta que en N volia tirar-se pel tobogan i en
J no li deixava. Dono temps per veure si parlen entre ells però veient que no
és així, decideixo actuar posant en pràctica les habilitats socials del
respecte i empatia amb ells. Primer, faig veure a N que tant a ella com a tots
els seus companys els hi agrada arrossegar-se pel tobogan i per això, havia de
deixar als seus companys també perquè a ella no li agradaria que li fessin el
mateix. Després, faig veure a en J que per aconseguir el que vol no fa falta
pegar a la gent sinó que s’ha de parlar. Per finalitzar amb la situació, faig
veure als dos que és molt important saber esperar el torn i els poso l’exemple
d’anar al bany. Com ja veig que s’ha solucionat el conflicte, els deixo que
juguin i continuo amb el meu rol d’observar i atendre’ls.
L'etiquetatge d'aquesta entrada ha estat el següent: 1.2, perquè he fet una reflexió sobre la meva actuació professional, 2, perquè he fet un gran esforç reflexionant sobre el meu propi procés d'aprenentatge i 4.3 perquè a partir de l'altre cas, he sabut elaborar hipòtesis de per què passa un fet concret a partir de tota aquesta informació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario