Valoració de les competències assolides del bloc

Aquesta és l’ultima entrada del bloc i en ella, donaré a conèixer la meva experiència amb aquesta assignatura així com també faré una valoració personal sobre quines competències he assolit i l’ utilitat d’aquest bloc.

Record quan vam tindre per primera vegada aquesta assignatura i ens van explicar que havíem de fer un bloc on reflexionaríem sobre les nostres pràctiques. Al principi, vaig pensar que seria un poc complicat recordar-me de tot allò que vaig fer a les pràctiques, ja que feia quasi tres anys que les havia realitzat però, a mesura que vam anar avançant, vaig veure que no era així ja que segons la teva situació, és a dir, si has fet o estàs realitzant les pràctiques ara, tenies uns itineraris amb activitats i treballs a realitzar diferents.

Per a  mi aquesta assignatura ha estat un poc dura, ja que contínuament havíem d’estar reflexionant sobre tot, el que fèiem ó havíem fet, i la veritat és que crec que no estem acostumats a fer per falta de pràctica. Malgrat tot això, trop que és una habilitat molt important que tothom hauria de tindre incorporada i més nosaltres, que com a futurs docents haurem de treballar-la més sovint que altres.

Penso que durant tot aquest temps, he fet una evolució positiva en tots els aspectes, ja que he après coneixements nous, he après noves eines per a treballar així com, he potenciat d’altres. Per una part, la realització d’aquest bloc ha estat una experiència molt motivadora, ja que ha estat una eina que he emprat molt sovint i amb la qual, he aprés a fer-ne més coses noves en ell, com per exemple, crear-ne pestanyes noves al bloc. M’ha paregut una eina molt útil, ja que resulta fàcil compartir els teus coneixements ó experiències amb altres persones i viceversa.

Per altra part, el saber identificar les pròpies competències així com les pròpies creences han estat altre esforç per a mi, ja que ha estat la primera vegada per a mi. Després de tot això, puc veure les coses des d’altres punts de vista i fer crítiques més constructivistes, doncs trop que és important que tothom sapiguem identificar-les perquè al cap i a la fi, és tracta de conèixer-se un mateix.

I per concloure amb aquesta entrada, he de dir que estic molt satisfeta per la feina feta en aquesta assignatura, ja que he aprés coses que com a futura docent crec que són important conèixer-les i saber emprar-les correctament, com és el cas de saber identificar les meves pròpies competències en cada cosa que faig així com també, ser conscient de les que hem queden d’assolir, ja que aquest és un treball que dura anys i un ha de ser constant per aconseguir-ho.

L’etiquetatge d’aquesta entrada estaria relacionada amb la competència de reflexió sobre el meu propi procés d’aprenentatge, ja que durant tota la reflexió, parlo sobre la meva experiència viscuda durant aquest temps així com, soc capaç d’identificar quins han estat els meus punts forts i dèbils de les situacions, entre d’altres.  

Reflexió sobre el nostre documental

“La vida en les parets” ha estat un documental que, a pesar de tindre dificultat en un principi a l’hora d’escollir el tema, he de dir personalment que, estic molt contenta i satisfeta pel treball que les meves companyes i jo hem realitzat. Dic això perquè per a mi, aquest documental ha estat el primer que he realitzat.

El nostra documental comença amb imatges de la ciutat d’Eivissa, dels seus carrers així com d’interiors i exteriors d’edificis, perquè la nostra intenció era anar focalitzant cada cegada més en aquest tema i acabar amb les parets d’un col·legi. En aquest cas, ha estat CEIP Es Pratet, el qual pensem que és un dels millors centres de l’illa, ja que la metodologia que empren és vertaderament constructivista i a més, el tema de la documentació el tenen molt present en tot moment i el treballen molt bé.

A més, m’agradaria donar a conèixer quines han estat les nostres conclusions grupals sobre aquest documental:

·         Aquesta feina ens ha servit per prendre consciència sobre la importància que té, a dia d’avui, la documentació. És molt habitual que per feina, o per les presses diàries, no hagi la comunicació desitjada entre mestres i famílies. Si la mestra diàriament va documentant allò que fa, ajudarà als pares a saber que han fet aquell dia els seus infants i a que hagi continuïtat entre el que es fa a casa i a l’escola.

·         El fet d’haver-nos desplaçat a una escola ha fet que haguem pogut observar com es relacionen les famílies amb les mestres i els infants, i com interactuen amb la documentació presentada.

·         Gràcies a la realització d’aquest treball i a les diferents converses amb els distints professionals, hem pogut aprofundir i conèixer la gran quantitat de possibilitats que ofereixen les parets.

·         Creiem que per a què la documentació sigui significativa per als infants, se li ha de dedicar temps; parlant-ne, reflexionant-ne,... amb la finalitat de trobar relació entre el que veuen a una fotografia i el que han viscut. D’aquesta manera els hi serà més fàcil explicar a les seves famílies el que han fet. 

·         La documentació, en un primer moment, pot veure’s com una tasca senzilla, però va molt més enllà de penjar les quatre millors feinetes del dia. Amb això volem dir que, a l’hora de fer-ho s’ha de tenir en compte l’estètica, per tal que resulti atractiu i convidi al visitant a interessar-se pel que veu. Així com també, a posar-ho en un lloc de pas i que tots els infants estiguin presents en un moment o altre.

·         A mesura que anàvem focalitzant l’observació en la documentació presentada a l’escola que hem visitat, hem pogut veure que l’equip educatiu, junt amb els infants, fan una molt bona tasca en equip, reflectint la identitat del centre i la metodologia treballada.

·         Referent al tema de les entrevistes realitzades als diferents professionals que apareixen al nostre documental, cal ressaltar el complex exercici d’organització i coordinació per poder portar-ho a terme, ja que hem hagut de concertar diverses cites, adaptar-nos a diferents horaris i que el temps i l’espai ens acompanyes a l’hora de realitzar les gravacions.

Per concloure, realizar aquest treball ha estat personalment,  una experiència molt gratificant, ja que hem aprés moltes coses juntes, hem passat bons i mals moments, hem treballat molt agust i si en alguna ocasió he tingut un problema, ho hem sabut solucionar entre nosaltres. Crec que repetiria en tornar a realitzar un treball com aquest, ja que hem porto moltes coses bones i esper introduir-les en la meva metodologia quan sigui mestra.

L’etiquetatge d’aquesta entrada estaria relacionat amb el meu propi procés d’aprenentatge, perquè durant tot el temps he estat reflexionant sobre mi mateixa així com l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament dels centres d’Educació infantil, perquè hem pogut compartir experiències i aprendre coses que ens han explicat i compartit amb nosaltres els diferents docents. A més, una darrera competència treballada, ha estat l’anàlisi i reflexió sobre els processos d’ensenyament- aprenentatge, ja que per realitzar aquest documental hem hagut de cercar informacions en diferents fonts bibliogràfiques. 

Aprenentatges dels documentals i projectes de millora dels meus companys

El fet d’haver pogut veure alguns dels documentals i projectes de millora d’alguns companys i companyes que es troben ó han fet les pràctiques, m’ha fet reflexionar sobre les meves així com també, aprendre aspectes nous que, en algun futur, portaré a terme.

De tots els que hem vist, m’han agradat alguns com per exemple, “L’art a l’escola infantil” on he pogut apreciar com a través de l’art s’estimulen moltes capacitats en els infants. A més, que quan parlen d’art no significa només que els infants pintin amb pintura o ceres un dibuix sinó també, que manipulin i interaccionin amb diferents materials com poden ser naturals i reciclats. Altre ha estat “El treballar el bon dia a l’escoleta”, ja que he pogut apreciar que existeixen diverses maneres de fer-ho i no tan sols les que vaig aprendre durant les meves pràctiques.  

Dels meus companys d’Eivissa, a més del nostre “La vida en les parets” amb el qual hem gaudit i après molt creant-lo,  també hi ha hagut alguns treballs que m’han agradat com ha estat el cas del “Pati de Ses Païses”. Mai hauria pensat de quina manera es podria crear un espai diferent i a la vegada acollidor per a tothom, portant a terme aquest racó, el qual dóna moltes alternatives de joc als infants. També, ha estat el treball realitzat a una altra escoleta d’Eivissa, en Can Cantó, on van crear un món de figures i activitats a realitzar amb cartró.

Per concloure amb aquesta entrada, les etiquetes emprades han estat l’autonomia en l’aprenentatge, ja que he estat capaç de reflexionar sobre quins elements poden portar nous aprenentatges en els infants així com també ha estat la reflexió sobre els procés de millora, ja que he tingut l’oportunitat de conèixer i compartir amb els meus companys treballs amb els quals he pogut veure i identificar quines han estat els seves bones pràctiques.

Recerca de documentals a la xarxa

Amb aquesta entrada vull compartir una sèrie de documentals, els quals estan relacionats amb l’etapa d’Educació Infantil.

El primer de tots,http://www.youtube.com/watch?v=Ndt49ChGew0, i dóna a conèixer quins sons els sentits dels éssers humans. Primer de tot, anomenen un per un, els cinc sentits que tenim. A continuació, passen a mostrar, un per un, fent ús d’imatges reals com per exemple la imatge d’un ull, d’una mà o boca d’un infant així com també, expliquen com són i la funció que realitzen. Per exemple, per explicar el sentit de la vista diuen que” els ulls són com una càmera que filma tot allò que ens envolta”. A més de les explicacions, apareixen imatges de la vida quotidiana com llimons, flors, cotxes, entre d’altres, que complementen la informació que donen.

Personalment, crec que aquest documental pot ser de gran utilitat per als infants, ja que a més de començar a conèixer quins són els nostres sentits, poden a la vegada començar a ser conscients del seu propi cos,  coneixent mitjançant les imatges que apareixen, les diverses parts i la seva localització.

Altre és http://www.youtube.com/watch?v=qUuBd7Ws8ZY,on es dóna a conèixer als infants quins animals hi ha al món mari. Al començament d’aquets documental, apareix el protagonista Àlex amb els seus dos amics, un gos i un pardal. Desprès de rebre un missatge per del seu mestre i una càmera de fotografies per a què faci fotos de tots els animals que trobi, decideix anar a fer un viatge al fons marí.. Durant el viatge, es pot apreciar com és el món baix l’aigua, blau i net, amb algues de diferents  i peixos de colors. Més endavant, es troben amb una tortuga de la qual es fan amics, doncs li fa una fotografia per enrecodar-se d’ella i ensenyar-se-la als seus amics que es troben a la platja.

Aquests em pareix molt enriquidor per als infants, ja que és una manera de conèixer diferents espècies d’animals i a més, aprenen sobre un en concret, les tortugues. Això, pot promoure l’interés dels infants i fer que realitzin un projecte sobre els animals ó concretament la tortuga.

I per últim, aquest http://www.youtube.com/watch?v=g2VcLoLfCbE, on es dóna a conèixer a una nena que acaba de començar el col·legi i les coses que fa en ell. En tot moment, apareixen infants dins de diferents espais del centre com l’aula, el passadís, el bany, la sala de psicomotricitat entre d’altres. A més, es mostren les diferents activitats que es realitzen allí així com també, fan partícips als infants en tot moment, ja que se’ls hi fa preguntes sobre els objectes que apareixen i hi són capaços de trobar-los en la imatge.

Aquest documental m’ha paregut molt enriquidor com tots els anteriors, ja que la intencionalitat d’aquest és mostrar als infants que encara no han començat el col·legi ó es troben en període d’adaptació, com és el col·legi, quines coses fan allí, entre d’altres.  Crec que la idea de que la protagonista sigui un infant, ajuda molt a la resta de nens d’aquestes edats a entendre millor les coses, ja que empren un vocabulari més pròxim a ells.

Les etiquetes que he escollit per a aquesta entrada són les relacionades amb el meu procés d’aprenentatge, ja que he hagut de cercar, cosa que m’ha costat un poc trobar i reflexionar sobre quins serien els més adients. 

Presentació del nostre documental " La vida en les parets"

Si pertanys al món educatiu, o per qualsevol motiu estàs interessat en aprofundir en el significat de la documentació escolar, t’agradarà el documental que hem preparat per a tu. 

“La vida en les parets” està realitzat per cinc futures mestres amb moltes ganes d’aprendre i conscients de la importància que té la documentació respecte als infants com a constructor del seu propi coneixement. Ja que mitjançant aquesta recorden les experiències que han viscut, fa visible els seus aprenentatges i dóna l’oportunitat de compartir amb la resta el que s’ha fet. Documentar no és una pràctica innovadora, ja que temps enrere ja es portava a terme per deixar constància de fets importants o significatius, podem recordar per exemple les pintures rupestres que representaven les seves vivències en les caceres.

Vos trobareu front un documental de caire dinàmic, ja que combina teoria, pràctica i experiències personals, a més de les nostres pròpies conclusions. El muntatge que hem seguit ens ha recordat la teoria ecològica de Bronfenbrenner, és a dir, “La vida en les parets” parteix d’una visió general de la ciutat d’Eivissa, focalitzant cada vegada més fins arribar a l’entorn més proper de l’infant. Tornant al tema principal, la documentació, dóna la possibilitat a les famílies per conèixer què fan els seus infants, així com conèixer-se entre ells, establint relacions, i que aquestes desenvolupin un sentiment de pertinença en la vida a la ciutat. També implica una reflexió per part del mestre, així com tenir present que cal continuïtat i coherència al donar visibilitat, ja que l’infant té una història des del primer moment que arriba al centre fins que se’n va. L’espai parla, comunica, sempre dóna un missatge.

I ja per acabar, vos aconsellem unes lectures d’interès per si voleu seguir aprofundint en el tema:

§  GALARDINI A., LOZZELLI S., DAVOLI M. i TOGNETTI G.: Documentar: afinar els ulls per captar moments. Temes d’infància educar de 0-6 anys.

§  BASSEDAS E., HUGUET T. i SOLÉ I.: Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Editorial Graó.

Les etiquetes d’aquesta entrada estan relacionades amb la competència de l’autonomia en l’aprenentatge, més concretament, amb la de reflexionar i ponderar sobre elements que porten a una bona actuació professional, i amb la d’arribar a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida, tant de la teoria com de la pràctica. Pel que fa a l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament del centre, també hem contrastat si el que diuen els documents es correspon amb les pràctiques i rutines realitzades. Aquest procés és el que hem portat a terme al llarg de la nostra tasca.

Blogs visitats per comentar...

Aquests són els blogs que he decidit comentar dels meus companys sobre les bones pràctiques:

- http://ainaruperezrado.blogspot.com.es/

- http://evmbdm.blogspot.com.es/

- redescobrintlescolainfantil.blogspot.com

L'etiquetatge d'aquesta entrada ha estat el següent: 1.3, perquè he revisat altres blogs dels meus companys per compartir experiències amb ells a la vegada que he ampliat la meva formació com a futura docent; 4.2 perquè he estat capaç d'identificar i comparar les bones pràctiques dels meus companys junt amb la meva experiència durant les pràctiques, i finalment, 4.3, perquè en alguns comentaris, he elaborat certes hipòtesis de perquè passa un fet concret i no altre en diferents situacions.

Sintetitzar en tres idees la classe d'avui, criteris d'espai / temps

L’espai (Kronos) i el temps (Kairós) són dos elements mitjançant els quals, nosaltres els ciutadans, organitzem la nostra vida. A través de la pràctica diària en l’escola hem de saber transmetre a tothom que forma part de la comunitat educativa, lo important que és una bona organització d’aquests a les aules.

Per això, hem de saber que tots els espais són diferents ja que es creen en funció de les activitats a realitzar. És important saber que un bon espai estructurat, és a dir, amb material adequat a l’edat dels infants i amb diferents espais per a cada cosa per exemple, i ben organitzat, és a dir, que respecti els ritmes dels infants així com les seves necessitats, per exemple, afavorirà una bona organització i ambient en l’aula.

Per finalitzar, cal dir que el temps és vist de manera diferent per un adult, que es centra en seguir l’horari establert pel centre,que  per un infant, qui juga tot el temps. És a través de les rutines on els infants construeixen els seus esquemes mentals i per això, és important començar a treballar-les el més aviat possible i de forma coherent.